Avui, mentre escolto a CatRadio l'"On vols anar a parar" han posat una cançó de l'any 95, una cançó de l'Scatman.
M'ha fet recordar l'època dels 15 als 19-20, quan els dissabte ens passavam mitja nita l'Ubbe, recordem: de la 1h00 a 3h00 i pico al local, 1 o 2 birres com a màxim (potser algun dia alguna borratxera de cubalibre de garrafón), vestits amb pantalons negres i samarretes heviates (alguns texans i polo), asseguts a la tarima, ja sigui al centre, a la dreta o a l'esquerra, saludant a tothom i, si no, el saludavam igual. I moltes vegades teniam a l'Sactman darrere nostre fotent el "bailoteo" de turno.
Quins records... Els dissabtes tocava l'Ubbe i els diumenges a Molle. Ja explicarem un altre dia "la vella!!!".
dimecres, 22 d’agost del 2007
dimarts, 21 d’agost del 2007
Ja s'acaba l'estiu
Si senyors, ja s'acaba l'estiu, i semblava que era ahir quan començava!!! Aquesta època de l'any tant entranyable, romàntica i que ens fa vindre tants records al cap... sortides en bici, caferets, piscineta, una botifarra, els mugronets a flor de pell, les borratxeres, els ventiladors, platges a petar a gent, festes majors, algun rollete, migdiades de cinc hores, la visita al pueblo, la pajilla de mitja tarde, els dinars que te foten desabotonar els pantalons, els gitanos sense samarreta, el típic putón que no porta calces, ... ah i els controls d'alcoholemia, vigileu sobretot amb els controls d'alcoholemia !!!
dijous, 16 d’agost del 2007
Acollonido me vaig kedar...
Doncs sí, després de la magnífica descripció de la mítica trobada amb el Sr. "Lactarius sanguifluus" amb la que ens va deleitar el Xauxa, jo comentaré el que ens vam trobar a Amer (Girona) l'altre dia.
Situació: fentla "quatre-cents milions" del mític dòmino del Xanxes, 11h00 zulú (nit per especificar), 3 birretes damunet de taula. Inici de la partida, portem dos mans i ... "ei, que jo també jugo": aquesta veu és de l'anomenada "Rovelló 2" Carmen Guerra. La tia es va auto-apuntar a la partida de dòmino.
Algún dels mítics comentaris "a, molt bé, 6 i 6 per cada costat, perfecte" i el Txema comente... "no no, nomñes pots tirar un doble, no dos...". S'ha de dir que la persona en qüestió portava potser una de les tajes més simpàtiques que he vist mnai en ma vida, partint del punt que era mare soltera (el crio ja s'afaita i li diu "mare, no arribis tard", ull...) i que ens volia invitar a fer la darrera a casa seva (quin espectacle!).
La nostra cara és molt semlant amb aquesta.
Espero comentaris...
Situació: fentla "quatre-cents milions" del mític dòmino del Xanxes, 11h00 zulú (nit per especificar), 3 birretes damunet de taula. Inici de la partida, portem dos mans i ... "ei, que jo també jugo": aquesta veu és de l'anomenada "Rovelló 2" Carmen Guerra. La tia es va auto-apuntar a la partida de dòmino.
Algún dels mítics comentaris "a, molt bé, 6 i 6 per cada costat, perfecte" i el Txema comente... "no no, nomñes pots tirar un doble, no dos...". S'ha de dir que la persona en qüestió portava potser una de les tajes més simpàtiques que he vist mnai en ma vida, partint del punt que era mare soltera (el crio ja s'afaita i li diu "mare, no arribis tard", ull...) i que ens volia invitar a fer la darrera a casa seva (quin espectacle!).
La nostra cara és molt semlant amb aquesta.
Espero comentaris...
dimarts, 7 d’agost del 2007
Etapa reina al tour de Girone
Després d'un dia de trankis on només vam fer 35 km degut al diluvi universal i la megapajara del bolas, avui ens hem portat com uns homes.
Amb una ressaca de camell per culpa de les apostes de domino(joc oficial del tour de girone), en podeu aconseguir un de franc a WWW.domino.es, avui hem anat a Olot i hem tornat entre vomits, marejos, i incidències vàries. Total, 75 km i cervesa al tornar, alguns amb gin-tonic, i alguns amb efferalgans. Que cadascú faci les seves apostes de qui ha consumit que(Txema, Xanxes i Bolas) I demà cap a Blanes.
Amb una ressaca de camell per culpa de les apostes de domino(joc oficial del tour de girone), en podeu aconseguir un de franc a WWW.domino.es, avui hem anat a Olot i hem tornat entre vomits, marejos, i incidències vàries. Total, 75 km i cervesa al tornar, alguns amb gin-tonic, i alguns amb efferalgans. Que cadascú faci les seves apostes de qui ha consumit que(Txema, Xanxes i Bolas) I demà cap a Blanes.
divendres, 3 d’agost del 2007
Stop & Go Villenueve of Salt
Degut a la insistència del Xanxes en fer-nos saber que ha anat mitja setmana a VVA de la Sal, vaig decidir probar l'experiencia (de fet feia anys que ho tenia pendent la veritat.)
S'ha de dir que jo no estic tant preparat com els piltrafilles aquests del Bolas i el Xanxes, que es preparen per fer "le Tour de Girone" (Hauré d'avisar als de la UCI que es passin per allí a fer controls), ja fa dies que s'entrenen els tios, però vaig pensar, que collons!! si hi puja en Xanxes jo no seré menys.
Vaig decidir no dir-li per no deixar-lo en ridicul, ja que el tio feia dies que em venia insistint, i de tots es conegut, que la meva especialitat son les pujades, sino pregunteu-li al Bolas, ara a mi el pla me reventa.
Fins a Gerb per tant vaig patir de valent, a sobre tenia el vent a favor que em feia embalar i havia d'estar tota l'estona frenant, ufff un calvari. Surto de Gerb en direcció a Vilanova, plat gran xino xano, saludo a les vaques de granja de la vora i adelanto un tractor.El cabró me fot pitasso, perque diu que l'he adelantat per la dreta, que volia el tio, anava super lent i hi havia una continua, no podia afluixar el ritme!! Tot pujant me creuo amb la Belen, ella casi no em veu, per jo anava follat. Just pel quilòmetre tres adelanto al cotxe dels Soletes que anaven a preparar la Festa Major, els tios me piten, van gas a fondo i no poden seguir-me, normal amb la "carraca" de cotxe que tenen.
En fi, passat el quilometre 4 ve "lo puta", s'acaba la mica de rampa que hi havia i torna haver-hi pla, ufff els Soletes me passen follats i els començo a dir renecs d'aquells d'abans. La recta del davant de les granjes es fa eterna, tinc temps de complir un vell somni que sempre havia volgut fer, pixar a sobre de la bici (si si com els de la tele!!) moment en que m'adelanta el tractor i li mullo una mica el vidre del davant, sort que anava amb cabina sino el tio me pela.
Sort que abans d'arribar al poble, hi ha una altra rampeta, allí agafo de nou el ritme, pim pam pim pam, passo al tractor, als SOletes, i a la Guardia Civil,... i arribo a VVA en plan triunfal fotent un trombo a la plaça.
No n'hi ha pertant Xanxes, ahhh ... la baixada... de collons, a 110 -120 comodament sentat al seient del cotxe de la Sandra. A cas us creieu que hagués baixat en bici, si ja no m'agrada el pla, imagineu-vos les baixades, sol us dic que les baixo marxa enrera!!
S'ha de dir que jo no estic tant preparat com els piltrafilles aquests del Bolas i el Xanxes, que es preparen per fer "le Tour de Girone" (Hauré d'avisar als de la UCI que es passin per allí a fer controls), ja fa dies que s'entrenen els tios, però vaig pensar, que collons!! si hi puja en Xanxes jo no seré menys.
Vaig decidir no dir-li per no deixar-lo en ridicul, ja que el tio feia dies que em venia insistint, i de tots es conegut, que la meva especialitat son les pujades, sino pregunteu-li al Bolas, ara a mi el pla me reventa.
Fins a Gerb per tant vaig patir de valent, a sobre tenia el vent a favor que em feia embalar i havia d'estar tota l'estona frenant, ufff un calvari. Surto de Gerb en direcció a Vilanova, plat gran xino xano, saludo a les vaques de granja de la vora i adelanto un tractor.El cabró me fot pitasso, perque diu que l'he adelantat per la dreta, que volia el tio, anava super lent i hi havia una continua, no podia afluixar el ritme!! Tot pujant me creuo amb la Belen, ella casi no em veu, per jo anava follat. Just pel quilòmetre tres adelanto al cotxe dels Soletes que anaven a preparar la Festa Major, els tios me piten, van gas a fondo i no poden seguir-me, normal amb la "carraca" de cotxe que tenen.
En fi, passat el quilometre 4 ve "lo puta", s'acaba la mica de rampa que hi havia i torna haver-hi pla, ufff els Soletes me passen follats i els començo a dir renecs d'aquells d'abans. La recta del davant de les granjes es fa eterna, tinc temps de complir un vell somni que sempre havia volgut fer, pixar a sobre de la bici (si si com els de la tele!!) moment en que m'adelanta el tractor i li mullo una mica el vidre del davant, sort que anava amb cabina sino el tio me pela.
Sort que abans d'arribar al poble, hi ha una altra rampeta, allí agafo de nou el ritme, pim pam pim pam, passo al tractor, als SOletes, i a la Guardia Civil,... i arribo a VVA en plan triunfal fotent un trombo a la plaça.
No n'hi ha pertant Xanxes, ahhh ... la baixada... de collons, a 110 -120 comodament sentat al seient del cotxe de la Sandra. A cas us creieu que hagués baixat en bici, si ja no m'agrada el pla, imagineu-vos les baixades, sol us dic que les baixo marxa enrera!!
dijous, 2 d’agost del 2007
SORTIDA AMB BTT A VILANOVA DE LA SAL (31/07/2007)
Com que em va quedar un mal sabor de boca de la sortida d'ahir, he trucat a l'Oriol per veure si volia pujar a Vilanova de la Sal. Em diu que si.
Ell aparca el cotxe a Termens i ens trobem a Vallfogona de Balaguer. Així no comencem a pujar de cop. Anem a bon ritmillo i noto que tinc les cames carregades d'ahir. Igualment cap amunt. Ja m'imagino que patiré molt. L'Ori, quan comença a picar cap amunt se'n va rapidament. Jo començo molt tranquil i em vaig trobant cada cop millor. Pujo amb molt més ritme que ahir, però no lo suficient com per poder tenir referència visual de l'Ori. Al final em treu uns cinc minuts al poble. Però jo més content que mai. He pujat molt bé. Parem un parell de minuts i comencem la baixada rapideta. De Gerb a Balaguer a 30-35, i jo treient la llengua. Avui ens hem trobat varis grupets de cicliestes. A l'arribar a Balaguer acompanyo a l'oriol al camí de l'antiga Safyc, abans de picar-me amb dos gitanets que anavem fent esses amb la moto a 10 per hora. Els hi foto un bon crit i els hi dic que a jugar al pati de col.legi. Després d'un breu intercanvi d'insults i gestos tiren cap a un altre carrer. Arribo al pàrquing amb les cames tremolant. Al final 35 km al sac però a un ritme molt alt. Demà piscineta.
Ell aparca el cotxe a Termens i ens trobem a Vallfogona de Balaguer. Així no comencem a pujar de cop. Anem a bon ritmillo i noto que tinc les cames carregades d'ahir. Igualment cap amunt. Ja m'imagino que patiré molt. L'Ori, quan comença a picar cap amunt se'n va rapidament. Jo començo molt tranquil i em vaig trobant cada cop millor. Pujo amb molt més ritme que ahir, però no lo suficient com per poder tenir referència visual de l'Ori. Al final em treu uns cinc minuts al poble. Però jo més content que mai. He pujat molt bé. Parem un parell de minuts i comencem la baixada rapideta. De Gerb a Balaguer a 30-35, i jo treient la llengua. Avui ens hem trobat varis grupets de cicliestes. A l'arribar a Balaguer acompanyo a l'oriol al camí de l'antiga Safyc, abans de picar-me amb dos gitanets que anavem fent esses amb la moto a 10 per hora. Els hi foto un bon crit i els hi dic que a jugar al pati de col.legi. Després d'un breu intercanvi d'insults i gestos tiren cap a un altre carrer. Arribo al pàrquing amb les cames tremolant. Al final 35 km al sac però a un ritme molt alt. Demà piscineta.
SORTIDETA AMB BTT A VILANOVA DE LA SAL (30/07/2007)
Avui he quedat amb el primo del clan Moreno (Josep Maria) per fer una sortideta cap a Vva.de la Sal. Així ens preparàvem per la setmana de Girona, on el primer dia hem de fer una pujadeta similar cap a Olot. Quedem a les 19h per no patir massa calor.
Fins arribar a Gerb hem anat tranquils, a poc ritme, i a l'arribar a Gerb cap amunt. Els dos primers quilòmetres he anat marcant ritme, però a partir de llavors m'ha vingut un pajaron del copon. No sé si ha estat culpa de l'allioli de la Mama Maria, els 33º que feia, o es que el finde de pinxos i vinitos a Logroño ha passat excessiva factura. No res, que he anat quedant-me patint com mai ho he fet en aquesta pujada fins a trobar el ritme adequat. Ma cosí, que era la primera vegada que feia una pujada, m'ha tret un parell de minuts ben bons. Arribem al poble i ens assentem al costat de la font. Al mateix temps arribava un tio de Barna, però resident a Les Avellanes que venia de Montalegre i fet malbé.
Després d'uns minuts de xerrada i reponent líquids comencem la baixada per la mateixa carretera. Jo m'he embalat un pel i he hagut de clavar frens un parell de cops perquè em menjava la corba, però bé. A baix a Gerb li trec un parell de minuts al Chema, ja que baixava amb molt precaució perquè només feia que sentir sorollets a la bici. M'explica que l'última vegada que li feia soroll era perque anava amb la palometa que aguanta la roda anant donant tombs, és a dir, que si hagués agafat un clot es berena i sopa la carretera. De Gerb a Balaguer a bon ritmillo i esprintant a les pujadetes peruqè s'anava fent fosc.. Lo millor del dia, la dutxa i la cerveseta a l'acabar. I demà a fer uns quants quilometrets més.
Fins arribar a Gerb hem anat tranquils, a poc ritme, i a l'arribar a Gerb cap amunt. Els dos primers quilòmetres he anat marcant ritme, però a partir de llavors m'ha vingut un pajaron del copon. No sé si ha estat culpa de l'allioli de la Mama Maria, els 33º que feia, o es que el finde de pinxos i vinitos a Logroño ha passat excessiva factura. No res, que he anat quedant-me patint com mai ho he fet en aquesta pujada fins a trobar el ritme adequat. Ma cosí, que era la primera vegada que feia una pujada, m'ha tret un parell de minuts ben bons. Arribem al poble i ens assentem al costat de la font. Al mateix temps arribava un tio de Barna, però resident a Les Avellanes que venia de Montalegre i fet malbé.
Després d'uns minuts de xerrada i reponent líquids comencem la baixada per la mateixa carretera. Jo m'he embalat un pel i he hagut de clavar frens un parell de cops perquè em menjava la corba, però bé. A baix a Gerb li trec un parell de minuts al Chema, ja que baixava amb molt precaució perquè només feia que sentir sorollets a la bici. M'explica que l'última vegada que li feia soroll era perque anava amb la palometa que aguanta la roda anant donant tombs, és a dir, que si hagués agafat un clot es berena i sopa la carretera. De Gerb a Balaguer a bon ritmillo i esprintant a les pujadetes peruqè s'anava fent fosc.. Lo millor del dia, la dutxa i la cerveseta a l'acabar. I demà a fer uns quants quilometrets més.
"Lactarius sanguifluus", vulgarment Rovelló
Us parlaré d'un fet anecdòtic que va marcar un punt d'inflexió dins de la nostra colla.
El fet en questió va passar fa ja una pila d'anys en una de les mones que vam anar a fer a l'anomenada "torre del capità", just abans que és posés de moda la ratera amb que avui s'ha convertit la "serra de Mollerussa".
Doncs després d'una nit d'autèntic folgorio general, amb el 16 B en plan estelar fent de dj tota la nit amb el seu radiocasset i els Metallica sonant, i quan estàvem tots tirats per allí acabant de consumir les últimes hores de mona que ens quedaven, va aperèixer per sorpresa el "messias" Rovelló.
No recordo si Rovelló era el seu veritable nom, o li vam posar pel fet se sorgir del no res, com quan vas a buscar bolets i de cop i volta ensopegués amb alguna cosa pel terra.
La questió es que nosaltres estàvem literalment tirats en una riba, i ell es va "deixar caure" verticalment per la riba fins al nostre costat.
El seu tallat a lo "pelao" i les seves ulleres de sol feient preveure que seria el típic impertinent de turno, però rapidament vam poder copsar a través del seu xerrar algo "gangoso" que era tot un fenómeno.
Segurament després de no haver dormit en tota la nit, i de portar més substàncies il·legals al seu estòmac que la furgoneta dels mossos, el tio estava en un estat levitatiu-psicotico-mental.
El tio encara volia més marxa, i ens va demanar si teníem una mica de "polset blanc", el Kaka per fotre la gràcia li va portar una mica de sal que ens havia sobrat de dinar, i el tio ja treia la cartera per fotre-li la feina. Sort que el vam parar a temps.
No recordo el temps que va estar per allí, no sabria dir si 10 minuts, mitja hora o una hora, però el tio ens va fer viure una de les millors mones que recordo.
Déu salvi al "Messies" Rovelló
El fet en questió va passar fa ja una pila d'anys en una de les mones que vam anar a fer a l'anomenada "torre del capità", just abans que és posés de moda la ratera amb que avui s'ha convertit la "serra de Mollerussa".
Doncs després d'una nit d'autèntic folgorio general, amb el 16 B en plan estelar fent de dj tota la nit amb el seu radiocasset i els Metallica sonant, i quan estàvem tots tirats per allí acabant de consumir les últimes hores de mona que ens quedaven, va aperèixer per sorpresa el "messias" Rovelló.
No recordo si Rovelló era el seu veritable nom, o li vam posar pel fet se sorgir del no res, com quan vas a buscar bolets i de cop i volta ensopegués amb alguna cosa pel terra.
La questió es que nosaltres estàvem literalment tirats en una riba, i ell es va "deixar caure" verticalment per la riba fins al nostre costat.
El seu tallat a lo "pelao" i les seves ulleres de sol feient preveure que seria el típic impertinent de turno, però rapidament vam poder copsar a través del seu xerrar algo "gangoso" que era tot un fenómeno.
Segurament després de no haver dormit en tota la nit, i de portar més substàncies il·legals al seu estòmac que la furgoneta dels mossos, el tio estava en un estat levitatiu-psicotico-mental.
El tio encara volia més marxa, i ens va demanar si teníem una mica de "polset blanc", el Kaka per fotre la gràcia li va portar una mica de sal que ens havia sobrat de dinar, i el tio ja treia la cartera per fotre-li la feina. Sort que el vam parar a temps.
No recordo el temps que va estar per allí, no sabria dir si 10 minuts, mitja hora o una hora, però el tio ens va fer viure una de les millors mones que recordo.
Déu salvi al "Messies" Rovelló
dimecres, 1 d’agost del 2007
Melancòlia subversiva
Com alguns haureu llegit a la web www.bolas.cat fa un parell de dies vaig somiar que estava al Planeta, va ser aquell record que molts volem que no s'acavi, volem viure en un món fantàstic i meravellós on tot allà que desitgem és possible.
Un punt important va ser que somiant vaig olorar i saborejar un bon cubalibre. La sensació només despertar del magnífic somni, a part dels problemes psicosomàtics de descobrir que tot allò era fictici, fou l'ànsia de fotre'm un cubalibre en aquell mateix moment. Eren les 2 de la nit, a casa, fosc, ... "ara no m'alço, a la merda, demà a Santju". L'endemà, a Santju demano un cubalibre. Alcohol de garrafa (el paio em diu "has visto, he abierto la botella ahora mismo") i dolç de botella. El convinat estava asquerosu, que hi farem, no tot pot ser perfecte.
Aquesta tarde (és a dir ara) acabo de veure una peli de dones, sí, la típica comèdia romàntica que et deixa tontorron... entre el somni i la pel·licula estic abatut. Què he decidit fer, doncs recordar encara més vells temps i he trobat això:
Us ho deixo per que alguns disfruteu, altres ho descubriu i d'altres... que ho farem potser no heu tingut infància???
Un punt important va ser que somiant vaig olorar i saborejar un bon cubalibre. La sensació només despertar del magnífic somni, a part dels problemes psicosomàtics de descobrir que tot allò era fictici, fou l'ànsia de fotre'm un cubalibre en aquell mateix moment. Eren les 2 de la nit, a casa, fosc, ... "ara no m'alço, a la merda, demà a Santju". L'endemà, a Santju demano un cubalibre. Alcohol de garrafa (el paio em diu "has visto, he abierto la botella ahora mismo") i dolç de botella. El convinat estava asquerosu, que hi farem, no tot pot ser perfecte.
Aquesta tarde (és a dir ara) acabo de veure una peli de dones, sí, la típica comèdia romàntica que et deixa tontorron... entre el somni i la pel·licula estic abatut. Què he decidit fer, doncs recordar encara més vells temps i he trobat això:
Us ho deixo per que alguns disfruteu, altres ho descubriu i d'altres... que ho farem potser no heu tingut infància???
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
