Ja no sóc ningú amb la bici!!!

Aquest diumenge vam anar a El Pinell de Brai amb lo Sanches a fer la via verda que tenen montada aquests paios. El viatge a les 7 del matí un pal, una son pa morir-se i cansament psicològic rotllo "segur que vull fer 20 km en bici???".

Quan hi vam arribar tot perfecte, la bici a punt, un vent de la òstia, un sol que ni les sargantilles, calor, ... vaja que només faltaven els germans Marx per allà amb els indis. Vam començar a pedalar pel mig dels túnels com si res, igual que locomotores (més el Sanches que jo) segur que em va boicotejar la bici per fotre'm el paio.

Anem a esmorzar, i tal. La baixada, i conseqüentment la tornada al cotxe, una passada. Molt ràpida, més vent en contra i ... la iamtge de la jornada!!! Situació: dins d'un tunel, a l'inici, unes dues famílies amb els crios, tots en fila, el Sanches davant els crida, jo darrere espectant, els pares "nens deixeu passar!" i... lo millor.

Passa el Sanches i jo darrere, el crio de devant que es mira la mare, es torna a girar, veu que els altres han frenat i el tio gira el manillar direcció cap a mi, fot cop de freno del darrere, derrapa i se clava la bici. Jo, flipant, li dic "wuau quina derrapada" i marxo, el pare li pega la bulla per fotre el cabra allà al mig. MAL!!! Si el crio és un paio amb potència, em va vacil·lar de mala manera i li peguen crits, injust. Se li tenia que fer un Ossama Bin Laden al pobre nen, un artista!!! Tot el que jo he sigut a la bici ara es queda amb una "merdé" després de lo del crio. No sóm res a la vida.



Aquest és el típic que no s'hauria de fer: no tacar els frens!!! Li diu "a un derrape a un derrape". I el crio va i s'amorra a la barana, joder quin pinyo, i seguer que ha deixat més d'un pinyo per allà. Que cabrón...